docslabs

 el sinuós camí de la idea a la pantalla

La no ficció, el que comunament es denomina «documental», ha tornat per a quedar-se. L’última dècada ha demostrat la gran capacitat creativa i cinematogràfica amb què realitzadors de tots els confins del planeta sorprenen el públic, els crítics i els programadors de festivals. Per a fer bones pel·lícules s’ha de veure bones pel·lícules i, per això, DocsValència oferirà en la seua primera edició una programació acuradament seleccionada.

Però també pretén estimular el desenvolupament de nous projectes i contribuir a la professionalització de cineastes emergents, oferint un lloc d’encontre, formació i creació documental. Amb el DocsLab comptarem amb un laboratori que buscarà convertir-se en un animat espai de reunió i inspiració per a aprendre i emprendre.

Des que sorgeix la idea de fer-lo fins que aconsegueix ser exhibit, el camí recorregut per un documental quasi sempre és sinuós, llarg, està ple d’obstacles i enfronta múltiples desafiaments. Per això, el DocsLab acompanyarà aquells projectes, aquelles futures pel·lícules que són, sense dubte, la sustentació de la cinematografia i dels festivals de cine.

INTI CORDERA | Director indústria

PROGRAMA DOCSLAB

Divendres 12
10:00-12:00         
Presentación DocsLab: Del papel a la pantalla
12:00-14:00         Clase magistral: Erik Gandini
14:00-16:00         Hospitality
16:00-19:00         Taller Plataforma VLC

Dissabte 13
11:00-14:00         
Taller Plataforma VLC
14:00-16:00         Hospitality
16:00-19:00         Taller Plataforma VLC

Diumenge 14
11:00-14:00         
Taller Plataforma VLC
14:00-16:00         Hospitality
16:00-19:00         Taller Plataforma VLC

Dilluns  15
11:00-14:00         
Pitching Plataforma VLC
14:00-16:00         Hospitalit

EXPERTS DOCSLAB

Elena Vilardell | Espanya

Llicenciada en filologia, posseeix a més un diploma en història i estètica del cine de la Universitat de Valladolid. Ha escrit diversos articles peJournal of Film Preservation de la FIAF i ha impartit nombrosos seminaris sobre cine. En la Filmoteca de la Generalitat ha treballat en els departaments de Programació, Direcció i Relacions Internacionals. Des del 1998 encapçala la Secretaria Tècnica i Executiva del programa d’estímul a la coproducció Ibermedia.

Gonzalo Arijón | Uruguai

Cineasta amb nombrosos premisEl seu film Vengo de un avión que cayó en las montañas (La Sociedad de la Nieve) (2008) va obtenir, entre altres premis, el Joris Ivens Award en IDFA i va ser nominat als Directors Guild of America Awards, a lInternational Documentary Association Award i a l’European Film Academy Award. Ha sigut jurat en Toronto, Guadalajara, Miami, Tolosa i L’Havana, entre altres festivals. Ha impartit nombroses classes magistrali ha participat en diversos «doculabs»

Pilar Pérez | Espanya

Va estudiar imatge i so en la Universitat Complutense de Madrid. En 1993 es va incorporar a l’equip de producció de Canal+. De 1996 a 2001 va ser directora de producció i retransmissió en directe de «Galas» del Festival de Sant SebastiàEn 2003 va iniciar la seua carrera com a directora i en 2007 va crear la seua pròpia companyia Transit Producciones. En 2010 va dirigir i produir el documental Muralesque es va estrenar en Nova York dins del projecte Window to Spain i va ser seleccionat en la Seminci.

Xavier Crespo | Espanya

Director de producció i productor executiu de documentals, publicitatficció i programes de televisió. Entre els documentalen què ha participat destaquen Iberia (2005), de Carlos Saura; La sombra del iceberg (2007), de Raúl M. Riebenbauer i Hugo Doménech; i Cómicos (2009), d’Ana Pérez i Marta Arribas. Les seues produccions de ficció han sigut seleccionadei guardonades en importants festivals, com ara La Biennal de Venècia, el TIFF, Sitges, Màlaga, Montecarlo i Montreal.

Ricardo del Conde | Mèxic

Realitzador, comunicador de mitjans lliures i promotor cultural independent. En els últims set anys ha col·laborat amb diversos mitjans lliures i ràdios comunitàries a Mèxic. Com a fotògraf ha treballat amb Nicolás Echevarría en Eco de la montaña (2014), amb Ludovic Bonleux en Guerrero (2017) i amb Laurence Garret en Por la libertad (2017), entre altres directors. La seua òpera primera Espantapájaros (2012) va ser exhibida en diversos països dels cinc continents.

PROYECTES SELECCIONATS

#Indestructible | Iñaki Antuñano, Quique Medina 

La vida de Quique Medina, periodista i promotor musical, canvia després de l’amputació de la seua cama esquerra. Lluny d’enfonsar-se, la música li salva la vida.

[m]otherhood | Inés Peris Mestre, Laura García Andreu 

[m]otherhood conté totes les respostes que faran que mai li tornes a preguntar a una dona per què no vol tenir fills. Aquestes preguntes es tornen insuportables i de vegades l’única eixida és callar i somriure. Aquest documental reuneix a un grapat de dones que han decidit parlar i els arguments de les quals, sòlids i punxants, claven un punyal en el centre de l’ideal de la maternitat contemporània.

Si per tenir unes bones facultats físiques no necessàriament la nostra destinació és ser atletes olímpics, per què la capacitat d’engendrar hauria d’abocar a una dona a ser mare? [m]otherhood desmunta idees tan naturalitzades com l’existència de l’instint maternal, el problema demogràfic o la maternitat com a experiència ineludible per a la felicitat de la dona.

20 000 leguas de vino | Carlos García de las Heras, Paolo Cammarano 

Es diu «zona zero» a la part del Cabanyal més afectada pel pla que volia destruir part del mateix per a donar a València una nova eixida al mar. La resistència dels veïns i el canvi polític en l’Ajuntament han salvat el barri, que encara té profundes ferides arran dels anys de degradació. La zona zero segueix sent conflictiva però en els pròxims anys les coses podrien canviar molt ràpid, amb tots els riscos de la gentrificació.

En aquest tram del carrer Escalante solament queden dues tendes: un emporio pakistanès i un celler que sobreviu envoltat dels signes de les demolicions i segueix amb la seua clientela tan peculiar. Aconseguirà salvar-se el celler d’aquests temps de canvi que vénen?

El Maestrat: estampes | Fermín Sales 

Ens troben davant d’un tot molt ampli: El Maestrat. Una zona amb unes tradicions, uns costums, una llengua i una cultura de marcat caràcter rural. Però̀ per construir l’imaginari d’aquest tot, seran necessaris una sèrie de mecanismes i procediments discursius que tindran la imatge cinematogràfica recuperada com a eix conductor.

Una reflexió́ crítica i autoral sobre aquest lloc. Apostant per l’ús del found footage recuperat durant tota la pel·lícula, s’intentarà donar visibilitat a les dualitats de la zona (treball/festa, religió/laïcitat, tradició́ modernitat, etc.), però també a la tradició, a la vida rural, als espais, al paisatge, a les persones i als seus costums. Així mateix tindrà importància el so en la pel·lícula: els elements sonors i una veu en off dotaran de discurs a la peça

En busca del Óscar | Octavio Guerra 

Óscar Peyrou té 71 anys i és president de l’Associació Espanyola de la Premsa Cinematogràfica i delegat dels premis Fipresci a Madrid. Fa alguns anys va morir la dona de la seua vida i mare dels seus fills, que va abandonar un any abans per una altra més jove. Ara viu amb la culpa i en la completa solitud en un xicotet apartament a Madrid.

Els festivals de cinema s’han convertit en el motor de la seua vida, en la seua il·lusió. Però des de fa temps hi ha alguna cosa que amenaça els seus viatges. A Óscar des de molt xicotet li van diagnosticar un glaucoma congènit. L’última operació dels seus ulls no ha eixit gens bé i ha perdut part de la seua visió. No obstant açò guarda en secret el seu problema de vista, no vol renunciar als festivals per res del món.

La ciudad de los artistas | Alberto González Lorente 

En 1918, l’artista faller que va portar els monuments fallers a la categoria d’art, Regino Más Marí, va plantar la seua primera falla. Des de llavors, el seu treball va ser molt abundant, i sobretot, de qualitat, obtenint innombrables premis. En 1934 va proposar que any rere any es triara un ninot indultat, la qual cosa va donar origen al museu amb les figures falleres més importants de la història: el Museu Faller.

En 1967 veu complit el seu somni, la construcció de la Ciutat de l’Artista Faller. Ací arranca aquest peculiar viatge, un viatge d’un any de treball, on les famílies d’artistes de la Ciutat Fallera experimenten un cicle únic. Aquesta és la història d’una ciutat especial. Els fundadors, la rivalitat artística, les diferents professions. Un present i futur pel qual s’aposta de debò des del canvi polític, Ajuntament i Generalitat.

Los hilos del tablero | Juan Carlos Fita Planells 

La guerra: l’absurd de la violència preconcebuda. Les seues conseqüències són aterridores. Cap poble sembla poder escapar dels seus efectes. Mai abans hi havia hagut tants refugiats, augmenta la mort de civils, el complex militar-industrial és el sector industrial més poderós. Qui mou els fils i amb quin propòsit?

Experts i víctimes de diferents guerres analitzen i desxifren els interessos ocults darrere d’un complex sistema que promou una cultura de la por, on cal competir, guanyar i acaparar mitjançant l’ús de la força de les armes. En contraposició, proposem alternatives pràctiques a aquesta cultura de la violència. Los hilos del tablero, un documental de recerca, es planteja com un al·legat a la cultura de pau i de defensa de drets humans.

Suceso. El último cineasta Dogma | Juan Carlos Fita Planells 

La seua passió és fer cinema. No plena sales ni aconsegueix premis. Pel·lícules inèdites i íntimes, sense noms, omplen les prestatgeries de la seua casa. Els seus pocs mitjans tècnics van ser adquirits amb els estalvis de la seua vida; malgrat la maltret economia familiar. Sempre fidel, sense saber-ho, a un corrent que l’any 1995 va plantar cara a la indústria nord-americana. Per a ell, la vida ofereix els millors sets de rodatge.

Anònim testimoni de la seua localitat ha forjat, durant més de vint anys, la pel·lícula d’una vida, de moltes vides. Un timelapse —desconegut terme per a ell— replet de controvèrsia i incomprensió. Un personatge fortuïtament descobert que, no sense recel davant la possibilitat d’una nova mofa, accedeix a compartir la seua obra mestra. És Suceso. El último cineasta Dogma.

The Mistery of the Pink Flamingos | Javier Polo

The Mystery of the Pink Flamingos és un documental en el qual l’excèntric personatge Rigo Pex emprèn un insòlit viatge per a tractar de desvetllar les claus que sostenen una figura kitsch per excel·lència: el flamenc rosa. En el seu excèntric esforç per conèixer aquest fenomen sociocultural, el protagonista recopilarà les teories i interpretacions d’una sèrie d’absurds personatges, fins a experimentar la poderosa influència d’aquestes aus en el món que ens envolta.

Tras el maná | Javier Álvarez Solís

Un periodista està realitzant un documental sobre les prediccions de creixement mundial per al 2050 i els recursos alimentaris disponibles. En la Expo Universal de Milà, «Alimentar el planeta, energia per a la vida», coneix a un científic que assegura haver desenvolupat una planta transgènica amb tots els nutrients necessaris, capaç de créixer en sequera i resistir a totes les plagues. La versió tecnològica del mannà bíblic.

El periodista viatja d’una part a una altra del planeta per a contrastar la informació. Mentre les hipòtesis del científic augmenten en credibilitat, el misteri és cada vegada major. Una recerca de respostes al voltant del complex debat al que la societat s’enfronta, perseguint solucions per al nostre futur immediat.

Subscribe To Our Newsletter

Subscribe To Our Newsletter

Join our mailing list to receive the latest news and updates from our team.

Subscribe to our mailing list

* obligatorio
Tipo *
Política de privacidad

You have Successfully Subscribed!