Batalles íntimes

Títol original: Batallas íntimas
Direcció: Lucía Gajá
Producció: Rodrigo Herranz Fanjul
Fotografia: Marc Bellver
Edició: Francisco X. Rivera, Lucía Gajá, Mariana Rodríguez
País: Mèxic
Any: 2016
Duració: 87′
Idioma: diversos idiomes
Web: batallasintimas.com
Estrena nacional

Sinopsi

A través de cinc històries, narrades en Espanya, els Estats Units, Finlàndia, l’Índia i Mèxic, Batalles íntimes acompanya els camins de resiliència i reinvenció de les protagonistes, qui després d’haver sobreviscut a la violència domèstica argumenten a favor que l’amor no ha de doldre i que la llar hauria de ser el lloc més segur del món. Cinc històries que despullen el masclisme que impera actualment en les nostres societats.

Horaris

Dimecres 17 | 19:00 | Octubre CCC
Divendres 19 | 20:00 | La Filmoteca

Lucía Gajá (Mèxic, 1974) és directora i productora. Va estudiar en el Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics (CUEC). Ha sigut nominada en tres ocasions al premi Ariel de l’Acadèmia Mexicana d’Arts i Ciències Cinematogràfiques (AMACC) i en 2005 va guanyar aquest guardó pel seu curtmetratge documental Soy. Ha sigut jurat en diferents festivals a Mèxic i format part del Sistema Nacional de Creadors d’Art. Actualment és membre actiu de la AMACC, com vocal dins del Comitè Coordinador.

 

  • Cooperativa de cine marginal (2017)
  • Batallas íntimas (2016)
  • Los topos (2014)
  • Aquí estoy (2009)
  • Mi vida dentro (2007)
  • Soy (2003)
  • Albercas de agua caliente (2002)
  • Candela (2002)
  • Ambulante Gira de Documentales
  • Festival Internacional de Cine de Morelia
  • Festival Internacional de Cine en Guadalajara
  • FICUNAM

Batalla per la igualtat global

 

«L’amor no ha de doldre». Aquesta és l’advertència del documental Batalles íntimes, una radiografia de la realitat que viuen milions de dones en tot el món. Des de llocs tan dispars com Finlàndia, l’Índia, Mèxic, els Estats Units i Espanya, Lucía Gajá dirigeix la mirada cap a la violència exercida sobre les dones que s’amaga darrere de quatre parets pintades d’intimitat, que es manté per la complicitat d’aquells que senten i callen. El silenci.

La metàfora de la llar com un espai de seguretat i estabilitat. La consecució d’un camí cap a l’emancipació, la construcció d’un vincle familiar, d’un projecte truncat per la violència. Gajá ens presenta dones a les quals han trencat. Dones supervivents que representen a totes les dones del món, que et fan ficar-te en el seu lloc i preguntar-te: i si fóra jo? Ni el nivell econòmic o cultural ni un caràcter fort o extravertit són garantia de salvació. Tot i això, el documental és un al·legat a la rebel·lió, a la fortalesa de les dones. Al poder de dir prou. Una invitació a obrir les portes de l’infern i eixir corrent sense mirar enrere.

Ens volem vives. Parafrasejant la mare d’una de les protagonistes: no volem que ens tornen a les nostres mares, filles, germanes, amigues… en una borsa de plàstic. Ni una menys. Nàixer dona no pot suposar un factor de risc. Acabar amb la violència requereix treballar per la igualtat real d’homes i dones, més enllà de l’àmbit local. Estem parlant de drets universals, humans, d’una batalla per la igualtat global perquè la llibertat de les dones es juga en el tauler planetari.

Una conquesta en la qual és fonamental l’educació, però també la implicació dels governs amb recursos i amb mesures legislatives que fomenten la igualtat, protegeixen les víctimes i castiguen els maltractadors. Sobre ells hem de portar el focus de denúncia. La societat no pot ser comprensiva amb els agressors. No podem mirar cap a un altre costat mentre una de cada tres dones pateix violència masclista.

En aquest àmbit és fonamental el paper dels mitjans de comunicació, de la publicitat i, és clar, del cine. Perquè no hi ha major desigualtat que aquella que s’oculta i, per això, treballs com el de Lucía Gajá, fan que renovem el nostre pacte per la igualtat real i ens recorden que encara queda molt per fer. Açò no és ficció. És la realitat que dessagna milions de dones en tot el món, així que suma’t a la causa i no et conformes.

María Such i Palomares
Directora general de l’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere de la Generalitat.

Subscribe To Our Newsletter

Subscribe To Our Newsletter

Join our mailing list to receive the latest news and updates from our team.

Subscribe to our mailing list

* obligatorio
Tipo *
Política de privacidad

You have Successfully Subscribed!