Surplus. Superàvit. Atemorint per a crear consumidors

Títol original: Surplus. Terrorized Into Being Consumers
Direcció:
Erik Gandini
Producció: Erik Gandini
Fotografia: Lukas Eisenhauer, Carl Nilsson
Edició: Johan Söderberg
Pais: Suècia, Finlàndia
Any: 2003
Duració: 54′
Idioma: suec, anglés, castellà
Estrena valenciana

Sinopsi

Surplus és un documental que representa diverses postures com la de l’antisistema (primitivisme), el consumisme, el capitalisme i el comunisme i convida a implicar-se i prendre partit en lloc de mantenir una distància prudencial respecte al tema que aborda. Però a més mostra la inviabilitat dels models polítics que han regit el món i fa un excel·lent paral·lel de distintes visions del consum i postures enfront del sistema.

Horaris

Dilluns 15 | 21:00 | Docs a la Plaça

Erik Gandini (Suècia, 1967) és director, productor i escriptor nascut a Bèrgam. Ha realitzat diverses pel·lícules i documentals entre els quals destaquen Sacrifici: qui va trair Che Guevara?, codirigit amb Tarik Saleh, Premi Coral en el Festival Internacional del Nou Cine Llatinoamericà en 2001; Surplus. Terrorized Into Being Consumers, guardonat en IDFA; i Videocracy, premiada en el TIFF, Sheffield, els Golden Graal i el Tempo Documentary Award en 2010. És un dels fundadors de la productora sueca Atmo.

  • The Rebel Surgeon (2017)
  • The Swedish Theory of Love (2015)
  • Cosmopolitanism (2015)
  • Videocracy (2009)
  • Gitmo (2005)
  • Surplus. Terrorized Into Being Consumers (2003)
  • Sacrificio. Who Betrayed Che Guevara (2001)
  • Amerasians (1999)
  • IDFA. Silver Wolf Competition (2003)
  • One World International Human Rights Documentary Film Festival. Premi Czech Radio (2004)
  • Festival de Cine Europeo de Sevilla. Menció especial (2004)
  • Vila do Conde International Short Film Festival. Premi del Públic (2004)

Gandini: el cronista lúcid

Segons el diccionari de la RAE, crònica és la «narració històrica en què se segueix l’ordre consecutiu dels esdeveniments» i cronista és, simplement, l’autor de cròniques. Erik Gandini, el nostre convidat especial en la primera edició de DocsValència, fa empal·lidir aquestes definicions.

Contar històries no és fàcil. A més, de fer-lo a la perfecció, Gandini compleix amb moltes característiques que ha —o hauria— de tenir un documentalista. La informació i les dades són ferramenta clau en la seua cinematografia, però també són instruments que utilitza per a respondre preguntes, per a plantejar-nos unes altres que, per descomptat, no ens imaginàvem al començament de les seues pel·lícules.

Transformar el que s’observa en un thriller no és poca cosa. Revolucionar la forma de fer televisió tampoc. Gandini ens va demostrar que una investigació pot ser una experiència sensorial. La música, els silencis, les mentides… una infinitat d’elements que periodísticament poden considerar-se irrellevants són dotats de significat.

Domina perfectament la narrativa de la no ficció i la manipula al seu gust. Qualsevol de les seues obres ens parlen de valors universals a través de l’emoció. Sap perfectament que els seus films tenen un espectador actiu i juga amb açò. Segons les seues paraules, fer documentals és formar part del gran projecte cultural de canviar les coses, d’intentar construir un món millor. Per això té dues consignes reconeixibles en tota la seua filmografia: la provocació com intenció i la vitalitat com actitud.

Sempre exerceix el control sobre les seues històries, els seus personatges i pren la distància justa i necessària d’ells. Com a conseqüència, l’espectador se sent confrontat, sol, amb unes ganes irresistibles de preguntar-los, de qüestionar-los, de voler ser per un moment el realitzador. Albert Maysles, pare del direct cinema, va dir en una ocasió que el primer requisit per a ser un bon documentalista és ser una bona persona. I ell és una persona estupenda, d’una altra forma no podria tenir accés als racons humans als quals arriba.

La nostra societat no és fàcil d’entendre i seguir la seua obra ens hi pot ajudar molt perquè la mostra no tal com és, sinó com la sent. Per això ha creat un llenguatge propi, perquè el complicat semble fàcil. Guanya poder fent documentals i dóna poder a qui els vegem, i això, a més de tot el ja dit, fa de Gandini el cronista lúcid del nostre temps.

Açò no és una retrospectiva, és un homenatge a un realitzador que té molt a dir-nos i de qui estarem molt pendents.

Pau Montagud
Director general de DocsValència i director artístic de DocsMX.

Subscribe To Our Newsletter

Subscribe To Our Newsletter

Join our mailing list to receive the latest news and updates from our team.

Subscribe to our mailing list

* obligatorio
Tipo *
Política de privacidad

You have Successfully Subscribed!