Mostra les històries de diversos xiquets de diferents famílies: el contrast sociocultural de les generacions dins d’una família xinesa; l’experiència d’algunes mares a Camerun, que ho donen tot perquè els seus fills puguen assistir a escola; l’experiència de xiquets que han superat una malaltia neuronal i una família francesa que educa els seus fills dins del sistema homeschooling: un gran desconegut.
L’experiència de set dones que treballen en entorns masculinitzats ens mostra les diferents cares del masclisme actual: els micromasclismes, el sostre de vidre, la falta de lideratge, l’assetjament, la falta de referents o la maternitat.
El quart regne. El regne dels plàstics. Els habitants d’un centre de reciclatge als afores de Nova York comparteixen una mateixa decepció: la falsa promesa del somni americà. René, Walter, Eugene, Pier i Ana continuen treballant per a mantindre viva l’esperança, mentre es qüestionen els grans misteris de l’univers.
Aquesta és la vida i l’obra d’un dels precursors del cinema documental independent a Espanya a partir de la dècada dels anys 60 del segle passat. Llorenç Soler ha exercit de mestre de documentalistes, tant des del punt de vista tècnic i estilístic com ètic i moral, ja que ha entés el documental com el gènere que pot donar veu a aquells que mai l'han tinguda, negats sistemàticament pel poder.
Harley viu de les propines que rep en el seu atrotinat local d’Erick. Ángel, l’últim barber de Seligman, continua afaitant als seus 91 anys els conductors que es desvien de la carretera interestatal. Lowell, amb més de 80 anys, és l’habitant número 1 de Red Oak II, un poble fantasma que ell mateix va rehabilitar restaurant les seues cases velles. Tres històries de perseverança i superació.
Catorze jóvens marroquins, que acaben d’arribar al centre de recepció de menors de Bunyol, accepten la proposta de la companyia Pont Flotant per a participar en un taller teatral. Durant diversos mesos, les sessions dels dimarts i els dijous es converteixen en una línia fina que separa el seu passat recent del seu futur incert. Què és el teatre sinó una vivència plena del present?
